La Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses

Escrit per Antònia Beltran

El dia 29 de setembre de 2022 es va publicar al BOE la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses.

Amb aquesta Llei es pretén: d'una banda, facilitar la creació de noves empreses i, de l'altra, reduir les traves a què s'enfronten en el seu creixement, 

ja siguin d'origen regulatori o financer per aconseguir un increment de la competència en benefici dels consumidors, de la productivitat del nostre teixit empresarial, de la resiliència de les nostres empreses i de la capacitat per crear ocupació.

Aquesta Llei forma part del component 13 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que porta per títol Impuls a les pime, el qual compta entre els seus objectius amb l'establiment d'un marc jurídic adequat que impulsi la creació d'empreses i fomenti el creixement a través de la millora regulatòria, l'eliminació d'obstacles a les activitats econòmiques, la reducció de la morositat comercial i el suport financer al creixement empresarial.

Entre les mesures que s'adopten en aquest text, algunes de les quals exposarem a continuació, volem destacar, per la seva transcendència i els efectes pràctics que presenta, la utilització de la factura electrònica amb caràcter obligatori per a totes les empreses i autònoms en les relacions comercials. A ella ens hi referirem en primer lloc.

OBLIGATORIETAT D'EXPEDIR I REMETRE FACTURES ELECTRÒNIQUES

Aquesta llei impulsa l'adopció generalitzada de la factura electrònica mitjançant la modificació de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d'Impuls de la Societat de la Informació, ampliant l'obligació d'expedir i trametre factures electròniques a tots els empresaris i professionals en les relacions comercials.

L'article 12 del text de la Llei que avui s'aprova, modifica l'article 2 bis Factura electrònica al sector privat de la Llei 56/2007, establint les obligacions següents:

Obligació per a les empreses i autònoms d'expedir i remetre factura electrònica a les seves relacions comercials. La factura electrònica ha de complir el que requereix la normativa sobre facturació.

Empreses i autònoms han de donar accés als programes necessaris per permetre als destinataris de les factures que les puguin llegir, copiar, descarregar i imprimir, de manera gratuïta i sense necessitat d'acudir a altres fonts o proveïdors.

S'ha de donar accés a consultar les factures per mitjans electrònics dels darrers 4 anys. Aquest accés es regula com un dret del destinatari de les factures, que persisteix fins i tot en els casos de resolució de contracte o quan el destinatari hagi expressat la voluntat de no rebre factura electrònica.

El receptor de la factura no podrà obligar a lemissor a la utilització d'una solució, plataforma o proveïdor de serveis de facturació electrònica predeterminat.

Finalment, l'incompliment de les obligacions esmentades constituirà infracció administrativa sancionable amb multa de fins a 10.000 euros. Amb aquesta mesura es pretén digitalitzar les relacions empresarials, reduir costos de transacció i facilitar la transparència, a més de combatre la morositat en el trànsit empresarial. Aquest procés de digitalització de les empreses que comporta l'obligatorietat de la factura electrònica suposarà, sens dubte, un cost més elevat per a les empreses, que hauran d'invertir recursos en la seva implantació.

MESURES EN L’ÀMBIT MERCANTIL

1)Mesures per agilitzar la creació d’empreses

Sintrodueixen les següents mesures:

  • Es podrà crear una Societat de Responsabilitat Limitada amb un capital social de tan sols un euro, davant dels 3.000 euros actuals. En consonància, desapareix la possibilitat que una societat opti per constituir-se en règim de formació successiva.
  • Per a les SRL el capital social de les quals sigui inferior a 3.000 euros s'estableixen les regles següents el propòsit de les quals és salvaguardar l'interès dels creditors:
  • S'ha de destinar a reserva legal almenys el 20% dels beneficis fins que la suma del capital social i la reserva legal arribi a 3.000 euros.
  • En cas de liquidació, si el patrimoni de la societat és insuficient per atendre el pagament de les obligacions socials, els socis respondran solidàriament de la diferència entre l'import de 3.000 euros i la xifra del capital subscrit.
  • Així mateix, s'introdueixen reformes per facilitar la constitució de forma ràpida, àgil i telemàtica de les Societats de Responsabilitat Limitada, a través del Centre d'Informació i Xarxa de Creació d'Empreses (CIRCE) i el Document Únic Electrònic (DUE), com a finestreta única que gestiona i desenvolupa, des de l'any 2003, la Direcció General d'Indústria i de la PIME del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

Per això, s'estableix l'obligació, per als notaris i els intermediaris que assessorin i participin en la creació de les societats de responsabilitat limitada, d'informar els fundadors dels avantatges de fer servir els Punts d'Atenció a l'Emprenedor (PAE) i el Centre d'Informació i Xarxa de Creació d'Empreses (CIRCE), per a la constitució i la realització d'altres tràmits lligats a l'inici de la seva activitat.

A fi de millorar el funcionament de CIRCE, es reforça l'obligació, per a tots els notaris, d'estar disponibles a l'Agència Electrònica Notarial regulada a l'article 8 del Reial Decret 421/2015, de 29 de maig, pel qual es regulen els models d'estatuts tipus i d'escriptura pública estandarditzats de les societats de responsabilitat limitada; s'aprova model d'estatuts tipus; es regula l'Agenda Electrònica Notarial i la Borsa de denominacions socials amb reserva.

2) Derogació regulació de les societats limitades nova empresa

Es deroga el títol XII de la Llei de societats de capital, relatiu a la societat limitada nova empresa. Aquesta va suposar, en el moment de la seva posada en marxa el 2003, un avenç significatiu en el procés de constitució de societats en estar associada al llavors nou sistema CIRCE i el DUE. Això no obstant, amb el transcurs dels anys, els seus avantatges quant a rapidesa de constitució i l'existència de certs requisits normatius s'han vist superats per l'aplicació del DUE a la constitució de la societat limitada ordinària.

MESURES DE LA LLUITA CONTRA LA MOROSITAT

Amb l'objectiu de millorar el compliment de la Llei de lluita contra la morositat comercial s'incorporen les mesures següents:

S'instaura la factura electrònica com a instrument útil per reduir els costos de transacció del trànsit mercantil i per tenir accés a la informació sobre terminis de pagament.

S'incorporen incentius per a la reducció dels períodes mitjans de pagament, tant a través de la seva valoració a l'accés a les subvencions públiques, com mitjançant el reforç de la normativa de contractació pública per garantir que els adjudicataris abonin en temps el preu pactat amb els subcontractistes.

Es crearà un Observatori de Morositat Nacional, que s'encarregarà del seguiment i l'evolució de les dades de pagament i la promoció de bones pràctiques en aquest àmbit.

SUPORT FINANCER AL CREIXEMENT EMPRESARIAL

S introdueix un nou règim jurídic per a les plataformes de crowdfunding. La Llei adapta la regulació nacional a la normativa europea, a fi que les plataformes autoritzades a Espanya puguin prestar els seus serveis lliurement a tot el territori de la Unió Europea, d'acord amb el Reglament europeu. Entre les principals novetats cal destacar:

  1. La inclusió d'una nova categoria gestió de carteres per permetre que el proveïdor de serveis de finançament participatiu inverteixi fons en nom de l'inversor.
  1. S'estableix un límit únic d'inversió individual per projecte per a inversors detallistes, que es fixa com el més alt entre una quantitat de 1.000 euros o el 5% de la riquesa (sense incloure-hi propietats immobiliàries i fons de pensions). Als inversors detallistes no se'ls impedeix invertir per sobre del límit, però si ho vol fer, rebran una advertència de risc i hauran de donar el seu consentiment exprés al proveïdor de serveis de finançament participatiu.
  1. Es fixa un límit d'inversió per projecte de 5 milions d'euros, superable fins al límit previst a la legislació de cada Estat membre, a partir del qual s'exigeix l'emissió d'un fullet.
  • S'introdueixen un conjunt de reformes que busquen impulsar i millorar la inversió collectiva i el capital risc a Espanya, un sector que en els darrers dos anys ha viscut una notable acceleració i dinamització, i el funcionament correcte beneficia el conjunt de l'activitat econòmica i que ha d'anar necessàriament unit a la protecció de l'inversor.

MILLORA DE LA REGULACIÓ I ELIMINACIÓ DOBSTACLES A LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

  • S'aprofundeix en la cooperació i la confiança mútua entre les diferents administracions públiques i es reforça les finestretes en què les empreses poden reclamar quan consideren que les administracions no compleixen els principis de bona regulació econòmica.
  • S'amplia el catàleg d'activitats econòmiques exemptes de llicència, incorporant-se al llistat estatal les activitats que s'hagin considerat innòcues com a mínim per una comunitat autònoma.

ENTRADA EN VIGOR

Respecte a la seva entrada en vigor, sestableixen diferents dates:

  • Amb caràcter general, la llei entrarà en vigor al cap de vint dies de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, és a dir el 18 d'octubre de 2022.
  • El capítol V, relatiu al règim jurídic de les plataformes de finançament participatiu, entrarà en vigor a partir del 10 de novembre del 2022.
  • L'article 12 de la llei, relatiu a la facturació electrònica entre empresaris i professionals la facturació anual dels quals sigui superior a vuit milions d'euros, a l'any d'aprovar-se el desplegament reglamentari. Per a la resta dels empresaris i professionals, aquest article produirà efectes als dos anys daprovar-se el desplegament reglamentari.

AGPER ECONOMISTES I ADVOCATS S.L.P. 

Departament Jurídic - Fiscal.

Publicar comentari com convidat

Arxius adjunts

0
  • No s'han trobar comentaris