El passat 10 de novembre va entrar en vigor el Reial decret llei 17/2018, de 8 de novembre, pel qual es modifica el Text refós de la llei ITP i AJD (arts. 29 i 45) en el sentit d'establir que, en el cas d'escriptures de constitució de préstec amb garantia hipotecària, el subjecte passiu serà el prestador, de manera que seran els bancs els que paguin l'impost lligat a les hipoteques, és a dir, l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats.
El Suprem en una sentencia del dia 16 d’octubre i corregint-se a si mateix, ha modificat la seva jurisprudència anterior, i conclou que el subjecte passiu, es a dir, qui ha d’assumir el pagament de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, és l’entitat bancaria que presta els diners (prestador) i no el client que els rep (prestatari).
Les prestacions públiques per maternitat percebudes de la Seguretat Social estan exemptes de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques ", segons ha dictaminat el Tribunal Suprem. La decisió desestima el recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat, que buscava assegurar el cobrament l'IRPF sobre la prestació, i obliga a Hisenda a tornar el cobrat a una contribuent.
